On seurà el tiet Ambrosio?

En tot convit més o menys convencional, una de les poques activitats que tots els participants realitzen de manera autònoma és la d’asseure’s. La cadira és un lloc de recolliment íntim que serveix per protegir les nostres natges de possibles atacs no desitjats o, simplement, per poder descansar les nostres cames una estona.

Aquesta activitat, que a priori té una essència purament aleatòria (veig una cadira, si pot ser que no estigui ocupada, m’hi acosto i m’hi assec), en un convit resulta ser tot el contrari: cadascú té el seu propi lloc personal i intransferible.

I qui tria on seurà cadascú? Doncs un servidor i la seva futura muller. I aquesta no és una feina fàcil!

Per començar cal fer un petit màster de formes i mides de taules. Però quan això està controlat, llavors comença el procés de posar la gent a lloc. I això sí que és un horror!!!

És veritat que tots tenim les nostres afinitats, però els problemes comencen quan cal ser conscients que la tieta Margarida no suporta al tiet Ambrosio quan beu massa del compte o que la Soraida i el seu nòvio no poden seure a la mateixa taula que el Gep després d’aquella petita relliscada amorosa de fa dos mesos enrere.

Per sort, la nostra família i amics no presenten tantes complicacions com els protagonistes del paràgraf anterior. Més aviat la qüestió és una altra: tindreu complicacions per saber on seieu?

Petons.
C&C

P.D: Noteu com el Brutus està ajudant de manera activa amb tots els preparatius;)