Els que no hi podran ser

Una de les primeres tasques a fer quan es decideix muntar un sarau com el que estem organitzant és fer una llista de convidats. És una feina preliminar força complicada, perquè la il·lusió dels dos seria que vingués tothom amb els que hem compartit alguna part de la nostra vida. Però com podreu comprendre, això no és possible... Aquestes limitacions t’obliguen a prendre decisions... Decisions que segurament han resultat ser la part més complicada del nostre viatge cap al 10 de maig.

El següent pas, un cop enllestit l’esborrany de la llista d’assistents, va ser començar el procés d’esbombar la notícia entre els assistents i esperar la confirmació dels mateixos. Per diversos motius, en aquest procés també hi ha força gent que s’ha caigut del camí, especialment aquells que han hagut de marxar a guanyar-se el pa fora del país i que els hi és molt difícil tornar per només un dia. A tots vosaltres, us trobarem molt a faltar.

Però els que segurament la seva absència causa més dolor són aquells que no hi seran perquè és impossible que hi siguin. Perquè ja no hi són. Això sí, n’estic segur que des d’algun lloc ens estaran veient amb un somriure als llavis.

Un petó Eduard.
C&C