I què se suposa que s’ha de fer quan un decideix casar-se? Cap dels dos
teníem ni idea. Així que, amb l’ajuda del senyor Google, vam fer la què
segurament serà el “pluja d’idees” més llarga de la nostra vida. De fet, crec
que no ha deixat, ni deixarà de ploure fins el mateix dia de la boda
(metafòricament, no fotem!).
Deixant de banda la llista d’invitats, què és com un monstre que no para de
créixer si li dones de menjar després de mitja nit, la primera cosa que teníem
clara des d’un bon inici era que volíem dissenyar nosaltres mateixos les...
IN-VI-TA-CIONS.
Les calderes de l’infern potser és un títol una mica massa apocalíptic
segons a què ens referim. En canvi, és força escaient si ens referim al que va
ser l’inici d’aquest projecte en ple més d’agost. I no només pel què fa a la
calor asfixiant pròpia a l’època de l’any, tal i com indica el vestuari que duu
l’autor a la foto, sinó també per les dificultats tècniques amb les que ens hem
anat trobant fins a dia d’avui.
Afortunadament el procés ja ha finalitzat i les invitacions han sortit de
les calderes de l’infern camí del forn de l’impremta. D’aquí poc veureu el
resultat.
Petons.
C&C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Eiiiii, aquí pots deixar el teu comentari: