Molt bon any a tothom

Després d'un mes d'inactivitat, ja va sent hora de reprendre el moviment al blog!

Ha estat un mes bastant mogudet i no ens ha deixat massa temps per escriure, però prometem noves entrades en breu... tot i que potser, no són les esperades pel nostre seguidor inquietant que signa com a 'Empanat filipino'.

Esperem que tots tingueu una molt bona entrada d'any, que ja sabeu que al maig d'aquest 2014 hi ha sarau.

Petons.

C&C

Ja som 1000!

Doncs sí, ja hem arribat a les 1000 visites del bloc!

Sort que aquesta xifra no es correspon al número d’invitats, sinó em veuria obligat a fer un parell de barbaritats en certes entitats bancàries, jeje;)

Deixant de banda que la meitat de les visites són fetes per la Cris i meva per inflar el comptador, repassant les estadístiques m’he adonat de coses força inquietats:

-          Les “jugones” del bloc són les mares! Això sí, la cosina Silvia les segueix de molt a prop, trepitjant els talons!

-          Els Ocaña s’emporten el títol col·lectiu de clan més internet-friendly. Els Pérez us esteu quedant molt enrere, però ànim que podeu remuntar!

-          Pel què fa al nostre talent exportat a l’estranger, entre bolquers i rotets del Naoki, el Victor i la Masayo es deixen caure de tant en tant pel bloc. Un petó als tres!

-          Seguint a l’estranger, la Bet, el deixeble d’Snowden, la Mireia i el “killer” dels Fal·lòpates també s’hi han deixat veure de forma activa, posant la seva empremta a “la casa per la Teulada”.

-          Hi ha una visita des del Vietnam (aquesta és la que em fa més por, estic acollonit).

-          De Xile no hi ha cap visita. Petitó, deixa estar els suïssos un moment i deixa’t caure per aquí un rato;)

-          Les Peta-Zetas esteu massa tímides... és un silenci inquietant... pertorbador... inhòspit...

-          Trobo a faltar a la Lara i al Josan!

Apa, ens veiem a les 10000!

P.D. Qui redimonis ha estat el de Vietnam ?

Petons.
C&C

Els nostres ulls

Ja hem trobat els nostres ulls. No és que els haguem perdut, no. És que el proper 10 de maig segur que en necessitem alguns d’extra que ens ajudin a recordar millor el nostre dia.

Aquests no són ulls qualsevols. Són ulls que capturen instants de realitat, agrupant-los en imatges de milions de píxels i desant-los en una targeta de memòria SD.

I de qui són aquests ulls? Doncs són els ulls de la Cristina. Ep, però no la Vila, que només li faltava casar-se i fer les fotos! Són els de la Cristina Mejuto.

Us deixo les seva web i el seu facebook per si voleu donar un cop d’ull al seu estil de fotografia. A nosaltres ens agrada molt.

http://www.cristinamejutofoto.es/
https://www.facebook.com/undiamagico

Estic segur que entre la Cristina i tots aquells a qui us agrada fer fotos aconseguireu generar un bon record del proper 10 de maig.

Petons.
C&C

Lord of the Rings

No és el que us penseu... no em refereixo a la famosa adaptació cinematogràfica de Tolkien on un elf i un nan competien a veure qui es carregava més “orcos”, no! Estic parlant de mi mateix.

M’explico. La setmana passada vam iniciar la següent tasca prevista en el calendari, que no és una altra que buscar quin seran els anells que ens uniran en sagrat matrimoni... Ja portàvem vistos alguns anells per internet, però la tasca es torna molt més complexa quan et presentes a la joieria en qüestió.

Un cop asseguts davant d’aquell senyor vestit impecable, amb la manicura impecable, de veu fina, impecable, i desconfiança absoluta en el nostre aspecte poc impecable (cal aclarir que jo duia barba de talibà i la Cris totes les mans tacades de boli), va començar el bombardeig d’opcions... anells de diferents mides, formes, colors, gruixos, gustos, textures, olors, materials i, sobretot, preus, van començar a florir de no se sap on com si fossin rovellons en una pineda del Berguedà.

En cert moment, posseïa uns vuit anells que rodejaven els meus dits de forma amenaçadora, com si planegessin una venjança si realment no eren ells els escollits. Va ser llavors quan ho vaig sentir, ja sóc, ja era, el senyor dels anells.

No cal dir que la meva futura esposa va viure la situació amb força més normalitat, però un servidor va haver d’enfundar-se espasa i escut per lluitar contra els nous models que es disposaven a atacar-nos.

Després de dues hores llargues, la victòria va ser nostra. I la tasca de buscar els anells que ens uniran en sagrat matrimoni ja ha finalitzat.

Per si us voleu entretenir, us deixo la pàgina web on apareixen els malvats cèrcols de metall. A veure si endevineu quins són els afortunats...
http://www.nupcialix.com/

Petons.
C&C

La casa per la teulada

Des dels inicis de la història, les més exitoses construccions s’han distingit per seguir una filosofia arquitectònica comú: començar la casa per la teulada! Potser això no és cert al 100%, però és com nosaltres hem iniciat aquesta aventura...

I quina és la teulada dels preparatius d’una boda? Les invitacions, el vestit de la núvia, el capellà que farà l’ofici? Doncs no... és el calçat! I no és un calçat qualsevol, és un calçat màgic que, en el nostre cas, ve de molt lluny.

I aquí és on entreu vosaltres... qui endevini exactament quin calçat durem cadascun dels nuvis el dia de la boda tindrà un petit regalet. Ahhhh, però els que ho sabeu no podeu participar eh!!!

No m’agradaria descuidar-me que sense l’ajuda del Francesc això no hagués estat possible. Tio, un bon got de rom a la teva salut!

Petons.
C&C

Les calderes de l'infern

I què se suposa que s’ha de fer quan un decideix casar-se? Cap dels dos teníem ni idea. Així que, amb l’ajuda del senyor Google, vam fer la què segurament serà el “pluja d’idees” més llarga de la nostra vida. De fet, crec que no ha deixat, ni deixarà de ploure fins el mateix dia de la boda (metafòricament, no fotem!).
Deixant de banda la llista d’invitats, què és com un monstre que no para de créixer si li dones de menjar després de mitja nit, la primera cosa que teníem clara des d’un bon inici era que volíem dissenyar nosaltres mateixos les... IN-VI-TA-CIONS.

Les calderes de l’infern potser és un títol una mica massa apocalíptic segons a què ens referim. En canvi, és força escaient si ens referim al que va ser l’inici d’aquest projecte en ple més d’agost. I no només pel què fa a la calor asfixiant pròpia a l’època de l’any, tal i com indica el vestuari que duu l’autor a la foto, sinó també per les dificultats tècniques amb les que ens hem anat trobant fins a dia d’avui.
Afortunadament el procés ja ha finalitzat i les invitacions han sortit de les calderes de l’infern camí del forn de l’impremta. D’aquí poc veureu el resultat.
Petons.
C&C

Flashback

Cert és que el nostre camí cap al 10 de maig va començar fa relativament poc. Però la nostra història junts ve de molt més enllà, concretament fa 11 anys, 4 mesos i 19 dies.
En plena època d’exàmens a la universitat, el 3 de juny de 2002, ens vam deixar de “collonades” i vam començar a compartir les nostres vides, tant per lo bo com per lo dolent.

I tal i com podeu veure a la foto, d’això ja fa molt de temps. Alguns estem més guapos, d’altres ens hem engreixat una mica, el tema del cabell millor no el toquem...
En tots aquests anys hem anat compartint molts moments fantàstics amb tots vosaltres: dinars, viatges, sopars, nits de festa, matins de ressaca, bodes... I parlant de bodes, haig de reconèixer que un servidor no ha estat mai massa per la labor, però 11 anys exactes després d’aquell 3 de juny, em vaig decidir a fer el pas!
Així doncs, casa a les fosques plena d’espelmes, música suau, unes breus paraules escrites en un paper d’aquells guapos, ram amb 11 roses vermelles i una rosa blava, anell “hand-made” de compromís i a esperar que arribi ella.

I la resta ja la sabeu. El camí ha començat...
Petons.
C&C

L'inici del viatge...

Hola a tothom!!!!

La cosa ja s'acosta i queden menys de 7 mesos per al nostre casament. I encara que el 10 de maig sembli una data molt llunyana, els preparatius ja estan en plena ebullició!

Amb aquest blog volem informar-vos de les evolucions en els preparatius de la GRAN FESTA, ensenyarem alguna primícia, donarem pistes i informarem de novetats o possibles canvis.

Ens fa molta il·lusió fer-vos partícips de tots aquests preparatius! Esperem els vostres comentaris i aportacions, tot i que, coneixent-vos, queda a les nostres mans fer cas d'algunes idees massa esbojarrades ;)

Desitgem que us agradi i que, d'aquesta manera, els que esteu lluny us sentiu més a prop nostre, i els que esteu a prop gaudiu d'allò més d'aquest viatge.

Petons.
C&C