Dionaea Muscipula

En tot ritual antropològic, tant sigui alegre o més aviat tipus comiat, les flors sempre ocupen un petit raconet de protagonisme. I una boda no és pas l’excepció!

En el cas que ens ocupa, s’ha hagut de prendre decisions en diferents fronts: decoració taules, decoració cotxes, algun complement personal i alguna que altra sorpresa.

Us haig de confessar que possiblement hagi estat el tema en què la meva participació ha estat més discreta. I no per desgana, sinó més aviat per desconeixença del medi.

Tot i això, entre la núvia i el Jordi, propietari de la botiga Ferran Florista, que ens ha ofert moltes opcions diferents i ens ha orientat i aconsellat en tot moment, ho hem tirat endavant. Us deixo la seva pàgina web per si li voleu donar un cop d’ull:

http://ferranflorista.com/

https://ca-es.facebook.com/ferran.florista

Ah, per cert! M’havia oblidat de parlar del més important: el ram de la núvia! Coneixent-la, crec que serà un ram amb el seu propi estil... Esperem que no sigui aquest ;)

Comença el compte enrere! One week remains!

Petons.
C&C

Pre-

“Pre-” és un prefix que indica anterioritat en el temps d’allò a que acompanya. Hi ha moltes paraules que l’incorporen, com per exemple:
“-constitucional”, tot allò que passava quan el món era de blanc i negre.
“-escalfament”, convidar a sopar i al cine al teu xicot/xicota.
“-àmbuls”, allò que es fa a casa després del sopar i del cine, just abans de...

En aquests últims dies he après una nova paraula d’aquestes que incorporen el coleguilla del nostre prefix: el Pre-Boda!

Doncs sí, aquest matí hem estat amb la Cristina Mejuto (Els Nostres Ulls, recordeu?) passejant pel rovell de l’ou de Barcelona i fent-nos unes fotos la mar de xules. Us en deixo un petit tastet.

Petons.
C&C

Iron Maiden, El Fary i altres coses de sonar

Què poden tenir en comú el fantàstic grup britànic de heavy metal Iron Maiden i l’inigualable prototip de mascle ibèric El Fary? Serà l’estil musical? El número de discos editats? La desesperació de les groupies embogides? Segurament cap de les tres és correcta.

Però realment sí que hi ha una cosa que aquests antagònics artistes tenen en comú: els dos han sonat en un moment donat i en un lloc determinat a la boda d’algú... i segurament ha estat especial per la gent d’aquella celebració.

La música en una boda és un dels elements més importants per a que la gent s’ho passi bé. Des de la cerimònia fins la festa final, passant pel convit i la sobretaula, la música que sonarà determina molt l’estil personal de tota la celebració.

Tenint això clar, un llarg camí falta per recórrer per a què la sonorització sigui un èxit. Fan falta els equips adients, triar algunes cançons clau i sobretot escollir al millor gestor de notes musicals possible, o sigui el DJ. I nosaltres hem triat al Jaime Ruiz, un tio de puta mare amb el que vam tenir molt bon rollo des del primer dia! Us deixo el seu contacte:

http://dj.ynternet.es/

https://ca-es.facebook.com/dj.en.barcelona

El Jaime ens ha deixat fer i desfer amb total llibertat, ens ha donat consells i ha estat atent a qualsevol dubte que hem tingut. Però el que més ens ha agradat és la seva implicació en aquest dia tan especial per nosaltres.

Això sí, només ens ha demanat una cosa a canvi: que entre tots l’ajudem a fer la llista de cançons de la festa. Iron Maiden, El Fary... I TÚ QUINA CANÇÓ VOLS QUE SONI A LA NOSTRA BODA? Animeu-vos a participar responent a aquesta entrada del blog!

Petons.
C&C

La recta final

Els preparatius d’una boda són com una cursa de fons: anar a un ritme constant és important per fer una bona marca... això sí, l’esprint final no te’l treu ningú!

I aquí és on ens trobem actualment. A poc més d’un mes pel final del camí, tot i que ho portem tot avançat, encara queden força serrells per tancar. Retocs en els vestits, acabar les sorpreses, definir una mica el timming dels esdeveniments, etc.

De totes maneres és important remarcar que ho estem portant força bé i que de moment no estem gens estressats... a pesar d’alguns intents de certs grups terrorista-comiadils que, de tant en tant, fan alguna ofensiva guerrillera.
 

Petons.
C&C

Els que no hi podran ser

Una de les primeres tasques a fer quan es decideix muntar un sarau com el que estem organitzant és fer una llista de convidats. És una feina preliminar força complicada, perquè la il·lusió dels dos seria que vingués tothom amb els que hem compartit alguna part de la nostra vida. Però com podreu comprendre, això no és possible... Aquestes limitacions t’obliguen a prendre decisions... Decisions que segurament han resultat ser la part més complicada del nostre viatge cap al 10 de maig.

El següent pas, un cop enllestit l’esborrany de la llista d’assistents, va ser començar el procés d’esbombar la notícia entre els assistents i esperar la confirmació dels mateixos. Per diversos motius, en aquest procés també hi ha força gent que s’ha caigut del camí, especialment aquells que han hagut de marxar a guanyar-se el pa fora del país i que els hi és molt difícil tornar per només un dia. A tots vosaltres, us trobarem molt a faltar.

Però els que segurament la seva absència causa més dolor són aquells que no hi seran perquè és impossible que hi siguin. Perquè ja no hi són. Això sí, n’estic segur que des d’algun lloc ens estaran veient amb un somriure als llavis.

Un petó Eduard.
C&C

On seurà el tiet Ambrosio?

En tot convit més o menys convencional, una de les poques activitats que tots els participants realitzen de manera autònoma és la d’asseure’s. La cadira és un lloc de recolliment íntim que serveix per protegir les nostres natges de possibles atacs no desitjats o, simplement, per poder descansar les nostres cames una estona.

Aquesta activitat, que a priori té una essència purament aleatòria (veig una cadira, si pot ser que no estigui ocupada, m’hi acosto i m’hi assec), en un convit resulta ser tot el contrari: cadascú té el seu propi lloc personal i intransferible.

I qui tria on seurà cadascú? Doncs un servidor i la seva futura muller. I aquesta no és una feina fàcil!

Per començar cal fer un petit màster de formes i mides de taules. Però quan això està controlat, llavors comença el procés de posar la gent a lloc. I això sí que és un horror!!!

És veritat que tots tenim les nostres afinitats, però els problemes comencen quan cal ser conscients que la tieta Margarida no suporta al tiet Ambrosio quan beu massa del compte o que la Soraida i el seu nòvio no poden seure a la mateixa taula que el Gep després d’aquella petita relliscada amorosa de fa dos mesos enrere.

Per sort, la nostra família i amics no presenten tantes complicacions com els protagonistes del paràgraf anterior. Més aviat la qüestió és una altra: tindreu complicacions per saber on seieu?

Petons.
C&C

P.D: Noteu com el Brutus està ajudant de manera activa amb tots els preparatius;)

Sortir rodant

Rodar és l’acte que fa un cos esfèric o cilíndric quan està recolzat sobre una superfície adient i és sotmès a una força externa que li proporciona moviment.

En general, els humans ens desplacem caminant. Però hi ha casos en què això no és del tot cert! Quan mengem fins la sacietat, quan ens atipem fins al punt d’haver-nos de descordar el botó del pantaló, els humans podem adquirir la facultat de rodar.

I això és el que ens va passar aquest dissabte quan vam anar a fer la prova del menú que ens jalarem el proper 10 de maig. Acompanyats per la mare de la núvia, el cunyao i els meus pares, vam assistir a un interminable bateria de plats, vins, caves i postres que anaven sortint de la cuina de manera molt disciplinada.

Realment vam sortir molt impressionats i creiem que l’àpat us agradarà molt. Però pel què fa a gustos no hi ha res escrit... Això sí, prepareu els botons del pantaló perquè és possible que al final de la festa sortim tots rodant.


Us deixo un petit tastet del que vindrà...

 

Bon profit! Petons.
C&C