Burrocràcia

Burrocràcia és un terme que prové del grec i que significa “a veure la cara de gilipolles que se li queda a aquell quan li diguem que encara li falta omplir el formulari 666 i una fotocòpia en color del DNI del seu rebesavi”.

Doncs sí, per casar-te has de fer molta feina d’aquest tipus. És un camí d’obstacles que s’ha d’anar superant poc a poc, amb paciència. I segurament demanant algun que altre permís a la feina per poder fer els tràmits corresponents. Tot i això cal dir que, TOTS els treballadors de la funció pública que ens han atès, ens han tractat de manera excepcional, indicant-nos de forma detallada el que havíem de fer en cada pas. I com podeu veure a continuació, aquests passos no han estat pocs...

El passat divendres vam fer l’última visita a la seu del districte per enllestir tots els tràmits. Ja es pot dir que tot està legalment a punt per a què ens podem casar de manera oficial el proper 10 de maig a les 11h del matí al Consell Municipal del Districte de l'Eixample (carrer Aragó 311, cantonada Bruc). Serà una cerimònia curta i senzilleta. Els que vulgueu venir sereu molt benvinguts!

Petons.
C&C

La mona, aunque se vista de seda...

Un dels principals rituals que hi ha en tot tipus casori és el de com s’han “disfressar” els nuvis per a l’ocasió.

En celebracions en que els cònjuges cobreixen el 100% dels diferents tipus de gèneres humans, el què representa la figura de mascle ho té més o menys fàcil: “traje” i corbata! Poques variacions són permeses en aquests casos, on la diferenciació ve donada bàsicament per les combinacions de colors, brillantor de l’americana i alguna que altra característica pingüinesca.

Pel què a mi respecte, aquest tema està molt encaminat. Fa dos caps de setmana, el Miguel de la botiga “Sí Señor” em va ajudar a triar la millor indumentària per a l’ocasió. Si fins i tot hi estic còmode! Així que només falten uns petits ajustos per transformar-me, durant unes hores, en el tio més guapo i elegant de la comarca.

En quant a les fèmines... quin món! Només cal ser conscient que hi ha canals de televisió que dediquen hores i hores de programació a ensenyar com típiques “bellezas sureñas” es debaten entre la desgràcia i l’eufòria a l’hora de trobar el vestit dels seus somnis.

Em consta que la Cris també té força avançats els deures, tot i que com mana el ritual, és un tema top secret fins el moment de la cerimònia.

La qüestió és la següent: com us imagineu que anirem vestits? I perquè no ens digueu que no us donem pistes, us deixo una possible proposta que segur que us agradarà.

Petons.
C&C

Una mica de porno

Veig que tenim un públic exigent, sobretot el nostre amic Empanat Filipino! Doncs aquesta entrada va dedicada a tu, amic meu.

Però abans de començar, una pregunta em ve al cap: porno, què és el porno? Des de la meva ment pura i cultivada, jo entenc el porno com l’expressió lliure i enregistrada, ja sigui en format fotogràfic, videogràfic o audiogràfic, d’una demostració d’amor espontani d’una, dues o més persones, siguin o no del mateix sexe.

En aquest sentit, les següents imatges que veureu a continuació es podrien catalogar de “material pornogràfic”.

Per altra banda, què me’n dieu de la riquesa, en forma de vocabulari, que el porno ha dotat les nostres “llengües”?  Tot un argument aclaparador contra els detractors d’aquesta forma d’estimació!

No m’agradaria acabar aquesta entrada sense citar un dels filòsofs més influents dels nostres dies, Andoni, el Conquistador. Diu així: “BUUUUUKKAAAAKEEEEEE!!!”

https://www.youtube.com/watch?v=PA284T0U9fw

Petons.
C&C

La màgia ha funcionat

Any nou, vida nova... i molt poc temps per fer moltes coses!

Ens agradaria encarar la recta final del nostre camí fent una petita menció a la màgia, aquella màgia que fa que passin les coses quan una papallona decideix arrencar el vol en algun prat de Nova Zelanda.

Així és com, des d’aquest fet, milions d’esdeveniments es desencadenen fins que, qualsevol de nosaltres a l’altre punta del món, es veu influenciat per la decisió d’aquella papallona en la construcció de la nostra vida i la dels que ens envolta.

I és precisament això el què que sis de vosaltres vàreu fer quan en el seu dia vau decidir donar-nos els nuvis en la vostra boda... vau decidir volar i compartir-ho amb nosaltres.

D’aquesta manera podem afirmar amb tota rotunditat que, en el nostre cas, la màgia dels “nuvis” ha funcionat.

P.D.: Qui rebrà el nostre vol?

Petons.
C&C