Just Married

Diumenge 11 de maig. El 10 de maig de 2014 ja ha passat, tot i que algunes de les seves conseqüències encara no... (qui collons va inventar la ressaca?)

Ahir va ser un dia increïble, ple d’emocions i sorpreses. De veritat que tot l’esforç ha valgut la pena pel simple fet d’haver-ho compartit amb vosaltres.

Des de l’emoció inicial de la cerimònia fins al desmadre final de la disco, tot va resultar molt especial. Estem immensament orgullosos de tenir la família i els amics que tenim. De veritat, uns cracks!

Esperem que us ho passéssiu com a mínim igual de bé que nosaltres i que estiguéssiu contents de compartir aquest dia tant especial amb tots plegats.

Aquest és el final del nostre camí cap el 10 de maig. Tota una experiència inoblidable. Moltes gràcies per tot.

Ens veiem aviat. Petons.
C&C, marit i muller, començant un altre camí...

El dia de demà

Del director d’Independence Day (dada summament important), el 2004 es va estrenar l’apocalíptica pel·lícula “El día de mañana”. Era un film força dolent on l’argument consistia en una interminable successió de catàstrofes atmosfèriques arreu del món.

Esperem que el dia de demà no sigui tant catastròfic. De fet, jo crec que serà un dia molt bonic en el que estarem junts i ens ho passarem molt bé.

Us deixo el cartell del film, per si hi esteu interessats... tot i que crec que hi ha milers d’opcions millors si voleu gaudir d’una bona pel·lícula ;)

I tu, on seràs el dia de demà?

Ens veiem d’aquí poc. Petons.
C&C

Y yo con esos pelos!!!

Dos dies to the party... i jo amb aquests pèls.

Doncs toca arreglar-ho. Aquesta tarda a la pelu! Malauradament no m’hi estat massa estona. I no ho dic perquè gaudeixi anant-hi, sinó més aviat perquè no hi havia gran cosa a fer... ja m’enteneu.

En canvi la Cris sí que porta alguna que altra sessió maratoniana. I les que li queden! Us passo el contacte del Miquel, l’home que arregla els nostres cabells:

Stban Perruquers - 934 36 20 42
c/Padilla, 353-355, 08025 Barcelona

En el meu cas és clar, però endevineu quin pentinat portarà la Cris? Potser aquest...

Petons.
C&C

Na na naaa na naaa naaaa na

A qui no li ha passat que a base d’escoltar una sintonia se li queda gravada al cap i es capaç de reproduir-la amb un simple “Na”?

La que últimament se’ns repeteix més en els nostres caps és la del temps (el parte metereológico, en altres èpoques).

Doncs sí, una cosa important per tot esdeveniment que es faci, en part, a l’aire lliure és que faci bon dia. I per això nosaltres portem consultant el pronòstic pel dia 10 de maig des de fa ben bé 3 o 4 mesos.

I tot i que les prediccions s’han mostrat esquives, fugisseres, canviants i rocambolesques, cada dia sense falta hi ha hagut temps per una consulta ràpida, encara que sigui de reüll. Pels que tingueu tendències autoflageladores, us deixo un parell d’enllaços on podeu consultar el temps que us farà:

http://www.meteo.cat
http://www.accuweather.com

Ah, per cert, sembla que ens farà bo;)

Petons.
C&C

Si ya saben como me pongo pa que me invitan

Avui ració doble, aprofito que estic inspirat!

Ben és sabut que en tot convit de boda, un element que ajuda a desenfrenar i amenitzar l’acte és el vi i algun dels seus esperits. Però com tots sabem, la ingesta d’aquests catalitzadors de la felicitat no són massa compatibles amb activitats com la conducció i la conservació de certs punts de cert carnet de conduir.

Per aquest motiu vam pensar en el seu dia que estaria bé que la gent de Barcelona i rodalies pogués venir a la nostra festa, donar-ho tot i marxar cap a casa sense patir per la seva integritat ni la de la seva cartera.

Amb aquest propòsit vam decidir contractar el servei d’una companyia d’autocars que es diu Viajes Sabadell, S.L. Per si hi esteu interessats, us deixo el seu contacte i la seva pàgina web:

taxitripbus@gmail.com 
www.taxitripbus.com
 
Però parlem de donar-ho tot... en tota boda sempre n’hi ha un parell que es deixen la pell donant espectacle, però que els següents dos dies paguen car l’heroisme.

Encara recordo aquells que abans del pastís estaven ja dormint, els que es van dedicar a llançar l’exquisita decoració Montseny avall o l’altre que va fer de Bruce Lee amb la cristalleria d’Swarovski (vaja, d’això no me’n recordo gaire).

Per trobar els nostres herois particulars, busqueu els gomets... o algú que faci una pinta similar a aquest:


Petons.
C&C

Dionaea Muscipula

En tot ritual antropològic, tant sigui alegre o més aviat tipus comiat, les flors sempre ocupen un petit raconet de protagonisme. I una boda no és pas l’excepció!

En el cas que ens ocupa, s’ha hagut de prendre decisions en diferents fronts: decoració taules, decoració cotxes, algun complement personal i alguna que altra sorpresa.

Us haig de confessar que possiblement hagi estat el tema en què la meva participació ha estat més discreta. I no per desgana, sinó més aviat per desconeixença del medi.

Tot i això, entre la núvia i el Jordi, propietari de la botiga Ferran Florista, que ens ha ofert moltes opcions diferents i ens ha orientat i aconsellat en tot moment, ho hem tirat endavant. Us deixo la seva pàgina web per si li voleu donar un cop d’ull:

http://ferranflorista.com/

https://ca-es.facebook.com/ferran.florista

Ah, per cert! M’havia oblidat de parlar del més important: el ram de la núvia! Coneixent-la, crec que serà un ram amb el seu propi estil... Esperem que no sigui aquest ;)

Comença el compte enrere! One week remains!

Petons.
C&C

Pre-

“Pre-” és un prefix que indica anterioritat en el temps d’allò a que acompanya. Hi ha moltes paraules que l’incorporen, com per exemple:
“-constitucional”, tot allò que passava quan el món era de blanc i negre.
“-escalfament”, convidar a sopar i al cine al teu xicot/xicota.
“-àmbuls”, allò que es fa a casa després del sopar i del cine, just abans de...

En aquests últims dies he après una nova paraula d’aquestes que incorporen el coleguilla del nostre prefix: el Pre-Boda!

Doncs sí, aquest matí hem estat amb la Cristina Mejuto (Els Nostres Ulls, recordeu?) passejant pel rovell de l’ou de Barcelona i fent-nos unes fotos la mar de xules. Us en deixo un petit tastet.

Petons.
C&C

Iron Maiden, El Fary i altres coses de sonar

Què poden tenir en comú el fantàstic grup britànic de heavy metal Iron Maiden i l’inigualable prototip de mascle ibèric El Fary? Serà l’estil musical? El número de discos editats? La desesperació de les groupies embogides? Segurament cap de les tres és correcta.

Però realment sí que hi ha una cosa que aquests antagònics artistes tenen en comú: els dos han sonat en un moment donat i en un lloc determinat a la boda d’algú... i segurament ha estat especial per la gent d’aquella celebració.

La música en una boda és un dels elements més importants per a que la gent s’ho passi bé. Des de la cerimònia fins la festa final, passant pel convit i la sobretaula, la música que sonarà determina molt l’estil personal de tota la celebració.

Tenint això clar, un llarg camí falta per recórrer per a què la sonorització sigui un èxit. Fan falta els equips adients, triar algunes cançons clau i sobretot escollir al millor gestor de notes musicals possible, o sigui el DJ. I nosaltres hem triat al Jaime Ruiz, un tio de puta mare amb el que vam tenir molt bon rollo des del primer dia! Us deixo el seu contacte:

http://dj.ynternet.es/

https://ca-es.facebook.com/dj.en.barcelona

El Jaime ens ha deixat fer i desfer amb total llibertat, ens ha donat consells i ha estat atent a qualsevol dubte que hem tingut. Però el que més ens ha agradat és la seva implicació en aquest dia tan especial per nosaltres.

Això sí, només ens ha demanat una cosa a canvi: que entre tots l’ajudem a fer la llista de cançons de la festa. Iron Maiden, El Fary... I TÚ QUINA CANÇÓ VOLS QUE SONI A LA NOSTRA BODA? Animeu-vos a participar responent a aquesta entrada del blog!

Petons.
C&C

La recta final

Els preparatius d’una boda són com una cursa de fons: anar a un ritme constant és important per fer una bona marca... això sí, l’esprint final no te’l treu ningú!

I aquí és on ens trobem actualment. A poc més d’un mes pel final del camí, tot i que ho portem tot avançat, encara queden força serrells per tancar. Retocs en els vestits, acabar les sorpreses, definir una mica el timming dels esdeveniments, etc.

De totes maneres és important remarcar que ho estem portant força bé i que de moment no estem gens estressats... a pesar d’alguns intents de certs grups terrorista-comiadils que, de tant en tant, fan alguna ofensiva guerrillera.
 

Petons.
C&C

Els que no hi podran ser

Una de les primeres tasques a fer quan es decideix muntar un sarau com el que estem organitzant és fer una llista de convidats. És una feina preliminar força complicada, perquè la il·lusió dels dos seria que vingués tothom amb els que hem compartit alguna part de la nostra vida. Però com podreu comprendre, això no és possible... Aquestes limitacions t’obliguen a prendre decisions... Decisions que segurament han resultat ser la part més complicada del nostre viatge cap al 10 de maig.

El següent pas, un cop enllestit l’esborrany de la llista d’assistents, va ser començar el procés d’esbombar la notícia entre els assistents i esperar la confirmació dels mateixos. Per diversos motius, en aquest procés també hi ha força gent que s’ha caigut del camí, especialment aquells que han hagut de marxar a guanyar-se el pa fora del país i que els hi és molt difícil tornar per només un dia. A tots vosaltres, us trobarem molt a faltar.

Però els que segurament la seva absència causa més dolor són aquells que no hi seran perquè és impossible que hi siguin. Perquè ja no hi són. Això sí, n’estic segur que des d’algun lloc ens estaran veient amb un somriure als llavis.

Un petó Eduard.
C&C

On seurà el tiet Ambrosio?

En tot convit més o menys convencional, una de les poques activitats que tots els participants realitzen de manera autònoma és la d’asseure’s. La cadira és un lloc de recolliment íntim que serveix per protegir les nostres natges de possibles atacs no desitjats o, simplement, per poder descansar les nostres cames una estona.

Aquesta activitat, que a priori té una essència purament aleatòria (veig una cadira, si pot ser que no estigui ocupada, m’hi acosto i m’hi assec), en un convit resulta ser tot el contrari: cadascú té el seu propi lloc personal i intransferible.

I qui tria on seurà cadascú? Doncs un servidor i la seva futura muller. I aquesta no és una feina fàcil!

Per començar cal fer un petit màster de formes i mides de taules. Però quan això està controlat, llavors comença el procés de posar la gent a lloc. I això sí que és un horror!!!

És veritat que tots tenim les nostres afinitats, però els problemes comencen quan cal ser conscients que la tieta Margarida no suporta al tiet Ambrosio quan beu massa del compte o que la Soraida i el seu nòvio no poden seure a la mateixa taula que el Gep després d’aquella petita relliscada amorosa de fa dos mesos enrere.

Per sort, la nostra família i amics no presenten tantes complicacions com els protagonistes del paràgraf anterior. Més aviat la qüestió és una altra: tindreu complicacions per saber on seieu?

Petons.
C&C

P.D: Noteu com el Brutus està ajudant de manera activa amb tots els preparatius;)

Sortir rodant

Rodar és l’acte que fa un cos esfèric o cilíndric quan està recolzat sobre una superfície adient i és sotmès a una força externa que li proporciona moviment.

En general, els humans ens desplacem caminant. Però hi ha casos en què això no és del tot cert! Quan mengem fins la sacietat, quan ens atipem fins al punt d’haver-nos de descordar el botó del pantaló, els humans podem adquirir la facultat de rodar.

I això és el que ens va passar aquest dissabte quan vam anar a fer la prova del menú que ens jalarem el proper 10 de maig. Acompanyats per la mare de la núvia, el cunyao i els meus pares, vam assistir a un interminable bateria de plats, vins, caves i postres que anaven sortint de la cuina de manera molt disciplinada.

Realment vam sortir molt impressionats i creiem que l’àpat us agradarà molt. Però pel què fa a gustos no hi ha res escrit... Això sí, prepareu els botons del pantaló perquè és possible que al final de la festa sortim tots rodant.


Us deixo un petit tastet del que vindrà...

 

Bon profit! Petons.
C&C

Cadena de muntatge

Després d’un cap de setmana fantàstic/esgotador a Puigcerdà, reprenem de nou el bloc amb aquesta entrada.

Tota boda té els seus preparatius: gestions administratives, buscar el lloc del convit, triar el vestuari, menú, amb qui deixarem el Brutus, etc. Però sense dubte el que més feina porta i més il·lusió fa és preparar les sorpreses i els detalls per al dia del casori.

Hi ha moltes maneres d’afrontar aquesta etapa: des de l’absolut pragmatisme, on es deleguen aquests assumptes a altres (previ pagament dels corresponents honoraris) fins a l’artesania total i malaltissa. Entre aquests dos extrems corresponents al blanc i al negre, podem trobar una àmplia gamma de grisos en les que ens estem movent actualment, tot i que cal reconèixer que més aviat estem tendint de manera vertiginosa cap a la segona.

Personalment estic descobrint un món nou, ens el que ens podem trobar materials màgics com la goma eva, les cartolines de diferents gramatges  o la feltra de diferents colors, i en el que puc utilitzar artefactes fantàstics com la troqueladora o els tampons de formes i lletres.

En aquest petit món, un cop es té pensada la idea, controlat el disseny, domesticats els materials i ensinistrats els artefactes, només queda posar-li il·lusió i moltes hores, quasi tantes com en una cadena de muntatge.

No m’agradaria acabar l’entrada sense mostrar el nostre infinit agraïment a la Laura i la Judith per la seva ajuda incondicional. Us ho esteu currant MOOOOOLT!

Petons.
C&C

Han començat les hostilitats

Relacionat amb el ritual del casament, hi ha altres rituals paral·lels que s’han convertit en un costum quasi ancestral. Cabrons.

Estem parlant, sobretot, de tot el que engloba el fet de “putejar” la innocent parella que ha decidit unir les seves vides davant de Déu nostru senyor. En altres paraules, els comiats de solter. Cabrones.

Doncs sí, les hostilitats ja han començat! Pel què fa a la Cris, cert grup terrorista autoanomenat Comitè de Festes i Càstigs ha iniciat atacs informàtics via correu electrònic demanant informació secreta sobre les preferències físico-sexuals de la virginal núvia. Cabrones.

En canvi, pel què a mi respecta, els atacs ja porten temps en marxa. Algú de vosaltres (cabrons) ha contractat la famosa empresa CENE - Centre d'Estudis de Nuvis Escagarriats, líder en assessorament prematrimonial, per a que valori la idoneïtat del meu futur enllaç.

En Baltasar Murtra, el meu Assessor i Community Manager personal, m’està fent un estudi personalitzat basat en l’avaluació de les respostes de diferents proves i tests. D’entre aquests, destaquen les manualitats que he de realitzar amb el material rebut en la misteriosa caixa que es veu a continuació. Cabrons.

Si algú està interessat en contractar els serveis que ofereix en Balty (ja ens hem fet amics), a continuació podeu trobar les seves dades de contacte:

www.cenesa.wix.com/cene
+34 935 35 65 24
@BaltasarMurtra
 
Deixant-nos de conyes, encara que representin més feina i un estrès afegit, ens fa molta il·lusió fer totes les proves que ens proposeu. Esperem estar a l’alçada!
 
Petons, cabrones i cabrons.
C&C
P.D: No vull cap enana! Ni ponting o similar! Ahhhggggg...;)

Burrocràcia

Burrocràcia és un terme que prové del grec i que significa “a veure la cara de gilipolles que se li queda a aquell quan li diguem que encara li falta omplir el formulari 666 i una fotocòpia en color del DNI del seu rebesavi”.

Doncs sí, per casar-te has de fer molta feina d’aquest tipus. És un camí d’obstacles que s’ha d’anar superant poc a poc, amb paciència. I segurament demanant algun que altre permís a la feina per poder fer els tràmits corresponents. Tot i això cal dir que, TOTS els treballadors de la funció pública que ens han atès, ens han tractat de manera excepcional, indicant-nos de forma detallada el que havíem de fer en cada pas. I com podeu veure a continuació, aquests passos no han estat pocs...

El passat divendres vam fer l’última visita a la seu del districte per enllestir tots els tràmits. Ja es pot dir que tot està legalment a punt per a què ens podem casar de manera oficial el proper 10 de maig a les 11h del matí al Consell Municipal del Districte de l'Eixample (carrer Aragó 311, cantonada Bruc). Serà una cerimònia curta i senzilleta. Els que vulgueu venir sereu molt benvinguts!

Petons.
C&C

La mona, aunque se vista de seda...

Un dels principals rituals que hi ha en tot tipus casori és el de com s’han “disfressar” els nuvis per a l’ocasió.

En celebracions en que els cònjuges cobreixen el 100% dels diferents tipus de gèneres humans, el què representa la figura de mascle ho té més o menys fàcil: “traje” i corbata! Poques variacions són permeses en aquests casos, on la diferenciació ve donada bàsicament per les combinacions de colors, brillantor de l’americana i alguna que altra característica pingüinesca.

Pel què a mi respecte, aquest tema està molt encaminat. Fa dos caps de setmana, el Miguel de la botiga “Sí Señor” em va ajudar a triar la millor indumentària per a l’ocasió. Si fins i tot hi estic còmode! Així que només falten uns petits ajustos per transformar-me, durant unes hores, en el tio més guapo i elegant de la comarca.

En quant a les fèmines... quin món! Només cal ser conscient que hi ha canals de televisió que dediquen hores i hores de programació a ensenyar com típiques “bellezas sureñas” es debaten entre la desgràcia i l’eufòria a l’hora de trobar el vestit dels seus somnis.

Em consta que la Cris també té força avançats els deures, tot i que com mana el ritual, és un tema top secret fins el moment de la cerimònia.

La qüestió és la següent: com us imagineu que anirem vestits? I perquè no ens digueu que no us donem pistes, us deixo una possible proposta que segur que us agradarà.

Petons.
C&C

Una mica de porno

Veig que tenim un públic exigent, sobretot el nostre amic Empanat Filipino! Doncs aquesta entrada va dedicada a tu, amic meu.

Però abans de començar, una pregunta em ve al cap: porno, què és el porno? Des de la meva ment pura i cultivada, jo entenc el porno com l’expressió lliure i enregistrada, ja sigui en format fotogràfic, videogràfic o audiogràfic, d’una demostració d’amor espontani d’una, dues o més persones, siguin o no del mateix sexe.

En aquest sentit, les següents imatges que veureu a continuació es podrien catalogar de “material pornogràfic”.

Per altra banda, què me’n dieu de la riquesa, en forma de vocabulari, que el porno ha dotat les nostres “llengües”?  Tot un argument aclaparador contra els detractors d’aquesta forma d’estimació!

No m’agradaria acabar aquesta entrada sense citar un dels filòsofs més influents dels nostres dies, Andoni, el Conquistador. Diu així: “BUUUUUKKAAAAKEEEEEE!!!”

https://www.youtube.com/watch?v=PA284T0U9fw

Petons.
C&C

La màgia ha funcionat

Any nou, vida nova... i molt poc temps per fer moltes coses!

Ens agradaria encarar la recta final del nostre camí fent una petita menció a la màgia, aquella màgia que fa que passin les coses quan una papallona decideix arrencar el vol en algun prat de Nova Zelanda.

Així és com, des d’aquest fet, milions d’esdeveniments es desencadenen fins que, qualsevol de nosaltres a l’altre punta del món, es veu influenciat per la decisió d’aquella papallona en la construcció de la nostra vida i la dels que ens envolta.

I és precisament això el què que sis de vosaltres vàreu fer quan en el seu dia vau decidir donar-nos els nuvis en la vostra boda... vau decidir volar i compartir-ho amb nosaltres.

D’aquesta manera podem afirmar amb tota rotunditat que, en el nostre cas, la màgia dels “nuvis” ha funcionat.

P.D.: Qui rebrà el nostre vol?

Petons.
C&C