Ja som 1000!

Doncs sí, ja hem arribat a les 1000 visites del bloc!

Sort que aquesta xifra no es correspon al número d’invitats, sinó em veuria obligat a fer un parell de barbaritats en certes entitats bancàries, jeje;)

Deixant de banda que la meitat de les visites són fetes per la Cris i meva per inflar el comptador, repassant les estadístiques m’he adonat de coses força inquietats:

-          Les “jugones” del bloc són les mares! Això sí, la cosina Silvia les segueix de molt a prop, trepitjant els talons!

-          Els Ocaña s’emporten el títol col·lectiu de clan més internet-friendly. Els Pérez us esteu quedant molt enrere, però ànim que podeu remuntar!

-          Pel què fa al nostre talent exportat a l’estranger, entre bolquers i rotets del Naoki, el Victor i la Masayo es deixen caure de tant en tant pel bloc. Un petó als tres!

-          Seguint a l’estranger, la Bet, el deixeble d’Snowden, la Mireia i el “killer” dels Fal·lòpates també s’hi han deixat veure de forma activa, posant la seva empremta a “la casa per la Teulada”.

-          Hi ha una visita des del Vietnam (aquesta és la que em fa més por, estic acollonit).

-          De Xile no hi ha cap visita. Petitó, deixa estar els suïssos un moment i deixa’t caure per aquí un rato;)

-          Les Peta-Zetas esteu massa tímides... és un silenci inquietant... pertorbador... inhòspit...

-          Trobo a faltar a la Lara i al Josan!

Apa, ens veiem a les 10000!

P.D. Qui redimonis ha estat el de Vietnam ?

Petons.
C&C

Els nostres ulls

Ja hem trobat els nostres ulls. No és que els haguem perdut, no. És que el proper 10 de maig segur que en necessitem alguns d’extra que ens ajudin a recordar millor el nostre dia.

Aquests no són ulls qualsevols. Són ulls que capturen instants de realitat, agrupant-los en imatges de milions de píxels i desant-los en una targeta de memòria SD.

I de qui són aquests ulls? Doncs són els ulls de la Cristina. Ep, però no la Vila, que només li faltava casar-se i fer les fotos! Són els de la Cristina Mejuto.

Us deixo les seva web i el seu facebook per si voleu donar un cop d’ull al seu estil de fotografia. A nosaltres ens agrada molt.

http://www.cristinamejutofoto.es/
https://www.facebook.com/undiamagico

Estic segur que entre la Cristina i tots aquells a qui us agrada fer fotos aconseguireu generar un bon record del proper 10 de maig.

Petons.
C&C

Lord of the Rings

No és el que us penseu... no em refereixo a la famosa adaptació cinematogràfica de Tolkien on un elf i un nan competien a veure qui es carregava més “orcos”, no! Estic parlant de mi mateix.

M’explico. La setmana passada vam iniciar la següent tasca prevista en el calendari, que no és una altra que buscar quin seran els anells que ens uniran en sagrat matrimoni... Ja portàvem vistos alguns anells per internet, però la tasca es torna molt més complexa quan et presentes a la joieria en qüestió.

Un cop asseguts davant d’aquell senyor vestit impecable, amb la manicura impecable, de veu fina, impecable, i desconfiança absoluta en el nostre aspecte poc impecable (cal aclarir que jo duia barba de talibà i la Cris totes les mans tacades de boli), va començar el bombardeig d’opcions... anells de diferents mides, formes, colors, gruixos, gustos, textures, olors, materials i, sobretot, preus, van començar a florir de no se sap on com si fossin rovellons en una pineda del Berguedà.

En cert moment, posseïa uns vuit anells que rodejaven els meus dits de forma amenaçadora, com si planegessin una venjança si realment no eren ells els escollits. Va ser llavors quan ho vaig sentir, ja sóc, ja era, el senyor dels anells.

No cal dir que la meva futura esposa va viure la situació amb força més normalitat, però un servidor va haver d’enfundar-se espasa i escut per lluitar contra els nous models que es disposaven a atacar-nos.

Després de dues hores llargues, la victòria va ser nostra. I la tasca de buscar els anells que ens uniran en sagrat matrimoni ja ha finalitzat.

Per si us voleu entretenir, us deixo la pàgina web on apareixen els malvats cèrcols de metall. A veure si endevineu quins són els afortunats...
http://www.nupcialix.com/

Petons.
C&C

La casa per la teulada

Des dels inicis de la història, les més exitoses construccions s’han distingit per seguir una filosofia arquitectònica comú: començar la casa per la teulada! Potser això no és cert al 100%, però és com nosaltres hem iniciat aquesta aventura...

I quina és la teulada dels preparatius d’una boda? Les invitacions, el vestit de la núvia, el capellà que farà l’ofici? Doncs no... és el calçat! I no és un calçat qualsevol, és un calçat màgic que, en el nostre cas, ve de molt lluny.

I aquí és on entreu vosaltres... qui endevini exactament quin calçat durem cadascun dels nuvis el dia de la boda tindrà un petit regalet. Ahhhh, però els que ho sabeu no podeu participar eh!!!

No m’agradaria descuidar-me que sense l’ajuda del Francesc això no hagués estat possible. Tio, un bon got de rom a la teva salut!

Petons.
C&C